Tag Archives: educació

Oci, joc o sexisme?

Ningú creu ja avui en dia que el joc no té influència sobre els nens i nenes. La tipologia dels jocs, les persones que hi participen, els colors i formes que predominen en les diferents eines o materials que fan servir.. tot, acaba influenciant en la socialització dels més menuts, reforçant determinats valors i comportaments que assumiran com a “normals”. I sobre això us voldria parlar una mica avui.

Aquesta setmana ha tornat a saltar a la llum la problemàtica amb els centres Princelandia, arran de la seva obertura a Sabadell i Granollers. Pels que no els coneixeu aquests centres, són una espècie de Spa per a nenes, on es poden realitzar diverses d’activitats totes elles relacionades amb l’aspecte físic.

A principis de setmana em trucava un periodista de La Vanguardia perquè volien conèixer quin era el motiu de l’oposició de les JERC a aquests tipus de centres i li vaig començar explicant que l’oposició venia de lluny, concretament del 2011, quan es va obrir un d’aquests centres a València i des de Canal 9 se’n feia un publi reportatge (us volia posar el link però ens han deixat sense senyal). Sempre hem defensat que aquests tipus de centres perpetuen una societat patriarcal i no ajuden a construir una societat igualitària ja que es basen en la premissa que l’aspecte físic, i concretament el de les noies, és més important que les capacitats personals i intel·lectuals.

Els centres Princelandia no són més que la cara més visible i fins cert punt anecdòtica d’una problemàtica molt més gran: la socialització i adquisició de rols dels infants a través del joc. Són reflex d’una societat on s’imposa la imatge exterior, i especialment la de les dones, fent-nos esclaves del nostre cos, la forma de vestir o fins i tot les preferències que hem de tenir a l’hora de gaudir de l’oci

El problema per mi no és que una nena es vesteixi de rosa i es pinti les ungles, o li agradin les princeses, sinó que el problema és tenir un espai on se li digui que si vol ser una bona dona, ha de tenir un aspecte físic determinat i agradar a la resta. Fer arribar aquest missatge a les nenes, acaba provocant que pensin que el més important és el seu aspecte físic i no les seves capacitats.

Ara que comença la campanya de Nadal i ens passem el dia veient anuncis de joguets, sols ens hem de fixar una mica per veure la quantitat de joguines que ens volen vendre amb missatges gens propis d’una societat del sXXI. Cada any les empreses lluiten per aconseguir ser tendència amb les seves joguines i sovint recauen amb els tòpics la rèplica dels rols més tradicionals. Si volem crear una societat d’homes i dones lliures cal que comencem per evitar que els més petits segueixin repetint els comportaments que volem canviar entre els adults, i això passa, entre altres coses, per un model de joc i oci inclusiu i no sexista.

Anuncis

Carta a l’ABC

Senyors i senyores de l’ABC i la Universidad de Navarra que escriviu la “aula de sexualidad”, després de llegir amb atenció bona part dels articles que heu anat penjant els hi voldria confessar una cosa:

Em masturbo i, encara més, ho faig des de que tinc memòria i m’agrada. Entenc que ara, un cop fet públic i acceptats els meus pecats, he de deixar les amistats, la feina, la casa i fins i tot la família. Potser hauré de buscar algun internat on em pugui rehabilitar d’aquesta vida desviada que porto…

Però anem al fons de la qüestió, la voluntat de formar els i les joves en matèria de sexualitat a través de la seua web, una idea que d’entrada em podria semblar fantàstica ja que sóc una ferma defensora de trencar amb els tabús sobre el sexe i de l’educació afectivo-sexual. El problema arriba, però, al llegir els seus articles i veure que la vostra voluntat no és la de formar, sinó la de desinformar.

A banda d’estar en contra de la masturbació, afirmeu que separar per sexes a les escoles fomenta la igualtat, que l’educació sexual és perjudicial per aquelles persones que no han tingut relacions sexuals (com si sols s’hagi de basar en això). Es nega l’eficàcia de les “pastilles de l’endemà” i els preservatius (tant per evitar embarassos com la transmissió de malalties). I fins i tot es recomana a les noies joves que han estat violades no avortar, o en el cas que hi hagi malformació fetal greu, es recomana seguir endavant amb l’embaràs i esteu en contra de la selecció genètica per evitar futures malalties mortals.

Amb tot això veig que la vostra voluntat és la d’inculcar una postura basada en la versió més casposa i retrògrada d’allò que anomenem “moralitat cristiana” i, encara més, imposar-la a tota la societat, dient quins comportaments o opinions són o no adequades. Tal i com fa el govern del PP, de la mà de l’ala més retrògrada de la nostra societat, voleu fer-nos retrocedir, evitant que siguem persones lliures que decidim sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat.

Us recomano que en compte de negar, prohibir i mirar sempre cap a un altre costat, proveu d’experimentar amb la vostra sexualitat, provant, gaudint i fent-ho d’una forma segura i des del respecte. N’estic segura que de ser així, molts dels articles que hi ha publicats no existirien, i moltes de les lleis que defenseu, com la contrareforma de l’avortament, no s’haurien proposat.