Category Archives: JERC

D’esquena a la violència masclista

Sovint hi ha titulars que ens cauen a sobre com un bon raig d’aigua gelada, perquè a vegades preferim seguir amb la vena als ulls que veure la realitat que ens envolta. Un dels titulars més repetits al llarg d’aquesta setmana passada ha estat que el jovent exerceix i pateix violència en les seues relacions com un fet habitual i normal, arran de la publicació d’un estudi sobre percepció de la violència masclista entre els joves. Però aquesta afirmació amaga una realitat que portem temps denunciant, i és que el masclisme està arrelant amb força entre els més joves.

Aquest estudi, fet  per la Secretaria d’Estat d’Igualtat i el Centre d’Investigacions Sociològiques, mostra un fort rebuig dels joves cap a la violència física i sexual, però en canvi falta de consciència o importància cap a les altres formes de violència masclista, com ho és la violència psicològica o el control. Sobre aquest tipus de violència, un terç dels joves considera inevitable i acceptable el control sobre la parella o fins i tot prohibir-li certes activitats. També un terç dels joves diu ser coneixedor d’algun cas de violència entre el seu entorn més pròxim i quasi la meitat de les noies diuen que alguna amiga seva n’és víctima, però en canvi, no es plantegen denunciar o fer alguna cosa per posar-hi fi.

Unes dades impactants que manifesten que els joves viuen les relacions amb violència com un fet quotidià, i sovint no en són conscients que determinats comportaments de control que es produeixen són també violència masclista. De fet, també la violència física i sexual és molt present entre els joves. El 42% de les víctimes per agressions sexuals l’any 2014 van ser menors de 20 anys i el 15% de les trucades al telèfon d’atenció a les víctimes (900 900 120)  van ser menors de 30 anys (l’any 2013 va ser del 12%).

I què en fan els governs davant aquesta realitat creixent? Doncs sovint, girar-li l’esquena. Bona part dels programes existents fa 6 anys destinats especialment a la prevenció de la violència masclista entre els joves han desaparegut, o en el millor dels casos han estat substituïts per altres programes on no s’interactua directament amb les persones joves.

Si no volem condemnar una generació de joves a conviure tota la vida amb la violència masclista cal que li plantem cara i deixem de posar excuses. Hem de recuperar urgentment els programes de prevenció i conscienciació dels joves, a través de les escoles i instituts i també de tots aquells espais on els joves hi són presents, amb campanyes publicitàries, tallers, sessions informatives… i també hem de poder format als professionals que conviuen amb aquests joves per tal de detectar els casos de violència i saber on derivar-los. Però també vol dir vetllar pel contingut de molts programes televisius on es transmeten valors masclistes i es premien determinats comportaments que no ens ajuden a construir una societat lliure de violència masclista.

I fins que el govern no decideixi deixar de girar-li l’esquena a la violència masclista i plantar-li cara, alguns col·lectius, com hem fer les JERC, seguirem intentant fer arribar als joves que hi ha cops que no es veuen i que cal tallar al mínim símptoma!

jerc violència masclista

Vídeo

Article publicat originàriament a Aguaita.cat

Anuncis

Quan un Conseller no vol fer la seva feina…

Avui us escric molt preocupada, sincerament, molt preocupada pel meu futur i el de tota la meva generació. Aquells nascuts als 80 som una generació a la qual se’ns va vendre que per tenir un futur ens havíem de formar. Els nostres pares han invertit anys d’esforços econòmics per a que els seus fills poguessin anar a la universitat (cosa que molts no havien pogut), estudiessin idiomes, realitzessin màsters… I així ho hem fet, convertint-nos en una de les generacions amb més nivell formatiu, un grup amb molt potencial i capacitats. Alguns dels nostres (entre els que em puc incloure) hem tingut la sort de poder treballar d’allò pel qual ens hem format i tot i que les condicions no eren les promeses tenim feina. Però que passa amb la resta d’aquells companys que tenen 24, 25, 26, 27… anys i que no poden trobar la seva primera feina? O que tot allò al que han accedit han estat feines que no tenien res a veure amb la seva formació i molt esporàdiques?

I perquè us dic tot això? Doncs perquè aquesta setmana passada a la comissió de polítiques de joventut el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el secretari general del departament, Enric Colet, van fer unes declaracions que no poden deixar a ningú indiferents:

I jo pregunto: no és la seva feina protegir el col·lectiu jove davant una situació on el 50% de la població menor de 25 anys està desocupada? Que hem provocat nosaltres aquesta crisi? No seria la seva feina arreglar les coses que no funcionen? I si volem treballar hem de marxar fora a treballar en perfils laborals no qualificats i que no es corresponen en la nostra formació?

Jo no sóc experta en qüestions relatives al mercat laboral, però si en començo a saber d’alguna cosa és sobre els processos i les condicions necessàries dels joves per emancipar-se i us puc ben assegurar que sense una estabilitat laboral, o dit d’altra manera, sense un horitzó laboral en que es pugui assegurar que treballarà, un jove no té la possibilitat d’emancipar-se

Doncs jo senyor Mena, també li responc: si no es veuen capaços de posar-hi solució, pleguin i deixin pas a aquells que si ho volem fer!

#menamarxatu

80 anys plens de joventut!

Avui és un d’aquells dies que esperes en molta il·lusió, celebrem que les JERC ens vam fundar un 27 d’octubre d’ara fa 80 anys.

Vaig començar la meua activitat política uns mesos abans de les eleccions municipals del 2003, en les que no vaig poder votar per uns dies, però si van marcar un moment molt important en la meua vida. Amb un grup de gent jove i plena d’il·lusió vam decidir fundar les JERC a Ulldecona i treballar per un poble millor i fer créixer Esquerra i així va ser, vam aconseguir recuperar els dos regidors que feia molts anys no teníem. Han passat moltes coses i temps des d’aleshores, però encara recordo com si fora ahir, les primeres reunions, actes, sopars, festes….

De seguida em vaig implicar més enllà i vaig començar a participar amb els companys de la resta de les Terres de l’Ebre, fet que em servir per conèixer la realitat dels joves ebrencs més enllà de la del poble. Més endavant vaig tenir l’honor de ser-ne la portaveu i formar part de la Direcció Nacional de les JERC. Ja feia temps que havia decidit que la meva lluita no estava sols al meu municipi, sinó que per alliberar el meu país havia de lluitar des de diferents nivells i per això des d’un principi vaig voler participar en els actes nacionals com les Escoles de Formació, l’Acampada Jove… fet que m’ha permès conèixer bona part del nostre preciós i llarg territori i a persones que han estat i són molt importants en la meua vida.

Gent com l’Alba, el Carles, el Jordi, l’Anna, l’Empar…. formen part d’aquest grup de gent amb el que he pogut compartir batalles, moltes hores de feina i molt bones estones de festa… i, perquè no dir-ho, amb alguns alguna cosa més. De fet aquí he conegut la persona amb la que actualment vaig fent camí,  el Joan, amb qui compartim la il·lusió per construir un futur millor. Però sobretot, les JERC, ens han donat l’oportunitat de créixer plegats i de formar-nos com a ciutadans. I aquesta és precisament una de les coses que mai podré agrair prou a aquesta organització: gràcies a aquesta implicació no sols ens hem fet grans (que també!) sinó hem crescut com a persones compromeses que lluiten per fer realitat els seus somnis i per fer d’aquesta una societat més justa.

I des de fa un any tinc l’oportunitat de tornar-li novament a l’organització part del que m’ha donat durant aquests casi 10 anys. Aviat farà un any que tinc l’honor i la responsabilitat de ser la Secretaria Nacional de la Dona i formar part de la Permanent del partit i treballar des de la primera línia per continuar fent els nostres somnis realitat com sempre hem fet. Però per més que Gerard, l’Òria, l’Isaac, la Marta, el Jordi, el Ricard, l’Anna, l’Albert, l’Àlex i jo mateixa estiguem al capdavant de les JERC actualment, aquesta organització no seria res sense tota la gent que cada dia la fem gran arreu dels Països Catalans.

A tots ells gràcies per recordar-me dia a dia perquè val la pena seguir lluitant.

Visca el jovent compromès, Visca les JERC!  

Violències quotidianes

Quan pensem en casos de violència masclista, normalment ho fem en els casos on hi ha violència entre la parella i, concretament, en els casos de violència física entre parella. Però aquesta violència (considerat per la ONU el crim encobert més extens del món) es presenta en moltes formes, algunes que fins i tot ens pot costar donar-nos compte.

Violència és, quan la teua parella “juga” a fer broma sobre tu davant dels seus amics. Allò que en un principi per a tots pot ser una broma, en la que participa tot el grup, és un cas de violència en el que la persona que el pateix està sent humiliada públicament pel seu company o companya. Si hi penseu, per desgràcia, us vindran al cap moltes situacions que considerem “quotidianes” on es donen aquests casos

Violència és, quan constantment et diu que no serveixes per a res, que no has d’aspirar a tenir una millor feina, a continuar estudiant o treballant o voler participar en determinades coses i et diu que ho fa perquè t’estima, perquè no vol que “pateixis quan no puguis amb allò”. No t’enganyis,  les persones que t’estimen t’ajuden a tirar endavant els teus somnis i valoren quan t’esforces, i per desgràcia de nou, també podreu trobar molts casos al vostre voltant d’aquest exemple.

Violència és, quan la teua parella et pregunta amb qui estàs, on estàs i quines coses fas i ho faci obsessivament. Que et digui que no li agraden les persones que tens per amigues, que vol que sols estigueu els dos constantment. No ho fa perquè estigueu molt enamorats, està impedint la teua llibertat personal. Aquesta sol ser una de les primeres situacions on es troben les persones joves que pateixen aquest tipus de violència i que sol ser més difícil de detectar per un mateix. Cal estar molt atents a aquestes senyals i si veiem una persona del nostre entorn que la pateix, no deixar-ho passar i parlar-hi.

I així podria continuar posant molts exemples sobre situacions que creiem “normals” en el nostre dia a dia, però que no ho són. La violència masclista està tant institucionalitzada i normalitzada dins les nostres societats, que cal treballar amb totes les nostres forces per bolcar aquesta situació i esdevenir una societat lliure i igual.

Aquesta és una feina de tots i totes que hem de fer cada dia a casa, a l’escola, a l’institut, a la universitat, a la faena, amb la parella, amb els amics…

No oblidem tampoc, els 21 casos on la violència ha arribat fins a les últimes conseqüències aquest any als Països Catalans. 21 dones que han estat mortes en mans de els seves parelles i totes aquelles persones que dia a dia pateixen maltractaments físics. Per totes elles, no deixis passar els senyals que et poden fer veure que estàs patint un cas de violència de gènere, o que el pateix una persona del teu voltant. Fes sentir la teua veu!

Tu pots trencar el cop!   

més informació

900 900 120 (telèfon d’atenció a les víctimes)

Gent com tu i com jo

Avui acabem una nova campanya, la última d’un procés que ha durant diversos anys i que ara ens permetrà uns anys de descans a tots i totes de processos electorals (que no vol dir de tranquil·litat).

Si les enquestes són encertades, diumenge veurem com tot l’estat espanyol es torna a tacar de blau, d’un blau ranci que pareix més sortit d’un passat que molts de nosaltres no hem viscut, que no pas d’una societat que viu en ple sXXI. Un blau amb el que els grans empresaris (aquells que no es veuen afectats per la crisi) es senten molt còmodes.

Molts em diran una vegada més, que què hi fem en unes eleccions espanyoles? Que perquè no passem si “no són les nostres”? Doncs jo els dic una vegada més que s’equivoquen. Tenir representació parlamentària a Madrid és vital per continuar treballant per un país lliure mentre no arriba aquest moment, perquè ells el temps no el perden i dia a dia lluiten des de tots els seus mitjans i amb totes les seues forces per dividir cada vegada més el nostre país i la nostra gent.

Jo el dia 21 continuaré lluitant, com faig cada dia, per fer realitat els meus somnis: el d’una terra lliure i una societat justa on no haver de justificar-me cada dia per ser jove, ser dona i voler viure en uns Països Catalans lliures. Però també vull tenir gent que lluiti dia a dia per ajudar-me a fer-los realitat, gent que creu en la seua terra i la seua gent.

I estic segura que així ho faran els diputats d’Esquerra que surtin elegits el diumenge, de la mateixa manera que ho fan fet altres diputats que hem tingut com l’Agustí Cerdà, la Georgina Oliva, el Joan Puigcercós, el Joan Ridao o el Joan Tardà, per posar alguns exemples. I se, que siguen elegits per Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Castelló, València, Alacant o Illes defensaran tota la gent que vivim en el conjunt de la nació, els Països Catalans.

Per això us dic, si voleu fer realitat els vostres somnis, diumenge feu sentir la vostra veu, voteu Esquerra!

En campanya: anècdota o propostes?

Després d’uns dies de campanya vas comprovant com, per a molts mitjans, acaba sent més important trobar l’anècdota que el parlar dels diferents programes electorals. I crec que parlar de les propostes hauria de ser el més important ja que no és el mateix dir que estàs a favor dels matrimonis homosexuals o de la llei d’avortament, que els vols derogar un cop estigues al govern; o bé defensar una nova cultura de l’aigua o dir que vols tirar endavant transvasaments. Per això mateix, avui he decidit escriure unes paraules sobre el programa de les JERC, fixant-me en aquelles propostes que per a mi són més rellevants.

El programa de les JERC es divideix en 4 eixos de treball que engloben totes les proposes que presentem. Són moltes les propostes que es realitzen i  està enforcat al col·lectiu jove, tot i que les propostes van més enllà,transformar la nostra societat en una societat lliure i igual: 1) Contra la crisi: combatem el capitalisme; 2) Els Països Catalans volem decidir; 3) Qui estima la terra no la destrueix; 4)Homes i Dones lliures en un país lliure: els valors republicans.

Em matèria d’ocupació (no oblidem l’atur juvenil  entre 16 i 24 anys als Països Catalans és del 45,7% (3er trimestre 2011): homes 50,4%/ dones: 40,6%) Una reforma laboral com la vigent no ajudarà a l’estabilitat i l’augment de l’ocupació dels joves, al contrari, ens immersa en una espiral de precarització amb la possibilitat d’encadenar contractes o l’entrada de les ETT’s en la recerca pública de feines. Per tal cal una reforma laboral, que cree ocupació de qualitat, i que afavoreixi el desenvolupament d’una carrera professional adequada a la formació i perfil de cada jove, donant-li estabilitat i la possibilitat de continuar dibuixant la seva biografia (independitzar-se, continuar formant-se…) amb normalitat. Una feina estable, en el cas de les persones joves, és un dels pilars per poder començar una vida pròpia.

En matèria d’educació, que seria el segon pilar que marcarà el desenvolupament professional i vital dels joves, ens trobem davant unes generacions amb una elevada formació, que molts cops per poder exercir han d’acabar marxant fora. Per això, cal impulsar la creació de l’Estatut del Personal Docent i Investigador, per tal d’assegurar una carrera investigadora de qualitat i estable a casa nostra. La llengua, ha d’estar blindada a tots els nivells educatius, des de els primers anys fins a la universitat, el català n’ha de ser la llengua vehicular. Les beques, han d’estar gestionades des de Catalunya, perquè no pot ser que tinguem el doble d’estudiants que algunes regions espanyoles i rebem la meitat de les beques que ells.

Volem un territori per viure-hi en llibertat, per nosaltres i per a les futures generacions. Per això volem la realització d’un Pla de Gestió de l’Aigua, que no comporti el transvasament de cap riu, i que compleixi els principis de la nova cultura de l’aigua. La reducció del consum d’energia i la potenciació de les energies renovables. No volem més atacs contra el territori dels Països Catalans!

Tots i totes som iguals, haguem nascut on hem nascut, amb indiferència del nostre sexe o orientació sexual. Davant la possibilitat de retallada dels drets de ciutadania, cal defensar i exigir, sigui quin sigui el govern, que no farem ni un pas enrere! Cal garantir que totes les polítiques disposin de recursos humans i econòmics suficients per tirar-les endavant.

Concretament en qüestions de gènere, cal aplicar la transversalitat d’aquesta mirada a tots els pressupostos de l’estat i totes les actuacions que es realitzen, modificar la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere millorant la seua aplicació, la revisió i eliminació dels estereotips femenins i continguts sexistes de la programació dels mitjans de comunicació d’àmbit estatal i l’aplicació d’accions positives per a la promoció interna de les dones, tant a l’administració pública com a l’empresa privada.

Entre tots i totes hem de fer possible que aquest 20N la nostra veu a Madrid es senti, cal que tinguem força per treballar per la construcció d’un país lliure i igual. Perquè aquells que defensen que no s’ha de votar perquè a Madrid no se’ns hi pa perdut res s’equivoquen… se’ns hi ha perdut tot!

Lluita pels teus somnis!

Si voleu veure tot el programa electoral, aquí el teniu: PROGRAMA JERC 20N

La construcció de la biografia pròpia

Ahir vam fer la inauguració del curs de Màster i Doctorat en Sociologia a la UB i vam tenir el plaer de poder escoltar a la Inés Alberdi, experta gènere i família, que ens va parlar de la seva experiència com a Directora del Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona. Ens va explicar com s’ha anat dibuixant la seva carrera professional com a acadèmica i com, tot i la importància de la formació reglada, per a ella aquesta no estava completa sense el compromís per la societat que ens envolta, idea que comparteixo plenament.

I és que per a un sociòleg, o un científic social, però també per a tota la resta de la societat, tant important ha de ser la carrera professional com la implicació en els processos socials que ens envolten. Passió i compromís que ens ajudaran a entendre millor que passa al món i com aprofundir més en la nostra faena.

Així ha estat com jo he anat construint la meua pròpia biografia, on l’educació formal ha anat sempre lligada als interessos per les condicions de vida dels joves, les dones i pel compromís amb un territori lliure i sense discriminacions. Molta gent em deia quan començava, i encara hi ha qui ho continua dient, que això de “perdre hores” en coses que no eren estudiar o treballar no portava a cap lloc i que no m’ajudaria en res en aquesta vida. Doncs els puc dir que s’equivocaven, ja que tot el bagatge aprés en aquestes hores invertides en intentar fer del meu entorn un lloc millor, tota la gent que he conegut, tots els quilometres recorreguts, m’ajuden dia a dia a entendre una mica millor la nostra societat i a buscar quina és la manera de millorar la meua faena. Per res canviaria el dia, ara fa una mica més de 10 anys, que vaig decidir militar a les JERC i Esquerra.

Doncs bé, ens trobem a l’inici d’una nova campanya electoral, la de les eleccions espanyoles. No ens enganyem, aquesta no sol ser una campanya que em solgui fer massa goig, perquè a mi m’agradaria no haver de votar en unes eleccions espanyoles, però considero que és tant necessària i important per al meu país com qualsevol altra i més en el context econòmic, social, cultural i polític actual. En aquestes eleccions ens hi juguem molt com a país i com a ciutadans i no valen les excuses de jo no voto a les eleccions espanyoles perquè no m’afecten o vaig a votar en blanc o nul. Ara és hora de ser valent i fer el pas endavant per la defensa dels nostres drets, tal i com hem fet des de Esquerra, Reagrupament i Catalunya Sí, sumant per fer un front comú contra aquells que ens volen eliminar com a poble.

I com a joves ens hi juguem molt. Som el grup de població que més pateix i patirà aquesta crisi, tot i ser una de les generacions més preparades que ha existit mai. La crisi per nosaltres no sols significa no trobar feina, sinó que ens perpetua en un sistema de precarització i ens barra la possibilitat de continuar desenvolupant les nostres biografies personals, laborals i familiars. Ara és el moment de ser valents i defensar els nostres drets com a joves: a poder-nos emancipar, a tenir les mateixes oportunitats siguem homes o dones, a tenir els mateixos drets amb independència del nostre origen social. És el moment de despertar!

El 20 de novembre lluita pels teus somnis!

Més informació i Programa Electoral de les JERC: www.jerc.cat/campanya