Avui és una d’aquelles dates que tinc ben senyalada en el meu calendari. És 8 de març, el dia Internacional de les Dones o el Dia Internacional de les Dones treballadores, com preferiu. L’important és que avui és el dia que dediquem a lluitar pels nostres drets laborals i socials. Les televisions, diaris, ràdios… les xarxes socials en definitiva, s’omplen de paraules felicitant el valentes que són les dones, posant de manifest les seves vàlues i denunciant l’injust que és que visquem en una societat desigual.
Però, i demà? Malauradament, ningú en parlarà. Sort en tenim de totes aquelles dones, expertes, compromeses que lluiten dia a dia per millorar les nostres condicions socials i laborals des de tots els àmbits de la nostra societat. A totes elles, va dedicat aquest post d’avui:
Avui 8 de març de 2012 el govern espanyol ha validat convalidació del reial decret llei de la Reforma Laboral, amb 197 i 142 en contra (tot i que no feien falta per aprovar, han votat favorablement CiU, UPN i Foro Asturias). Aquesta reforma, que ens afecta especialment a les dones joves, tindrà possiblement com a conseqüència una pèrdua en les condicions laborals i socials que havíem aconseguit les dones en aquestes últimes dècades. No us vull parlar de la reforma, us deixo un estudi de la Fundació Maria Aurèlia Capmany sobre l’impacte de la reforma i també un vídeo realitzat per les JERCsobre l’afectació d’aquesta en les dones joves i que trobareu al final de l’article.
Avui us vull parlar de la situació real de les dones als Països Catalans, en qüestions relatives a l’esfera laboral, i per això voldria presentar algunes dades que han estat extretes de la “Encuesta de Población Activa” (EPA) i fan referència al segon semestre del 2011
La població activa es situa al 77,4% amb un diferencial de 12,5% entre homes i dones, és a dir que mentre el 83,6% dels homes es podem considerar població activa, encara avui, les dones sols ho són el 71,1%. I podríem dir que això és conseqüència que les dones més grans no han treballat en el mercat laboral i per tant no computen… doncs no perquè la població activa és aquella que té o cerca feina activament. I llavors podríem dir que això és conseqüència de totes aquelles dones de mitjana edat i grans que busquen reincorporar-se al mercat laboral i entrar-hi per primer cop ja grans. Doncs mirem que passa per franges d’edat: per al grup d’edat 20-24 anys es cert que pràcticament no hi ha diferència (66% i 67,1%), però per a les dones del grup següent 25-34 anys ja es comencen a accentuar les diferències (93,9% homes i 84,5% dones) que no paren de créixer quan anem avançant amb les d’edats.
Aquesta crisi, es deia al principi, afecta sobretot als homes de mitjana edat que es dedicaven en aquells sectors més castigats com la construcció, mentre que les dones han aguantat millor aquesta crisi. És cert que, de mitjana, han aguantat millor amb feina en percentatges més elevats que els homes. Les xifres ens mostren que fins que fins als 34 anys hi ha un percentatge de dones aturades lleugerament inferior que homes (mentre el 25,4% d’homes està a l’atur, el 22,6% de dones ho està) però ja canvia en el grup d’edat següent de 35 a 44 anys (20,2% per als homes, 21,1% dones).
Però pel que fa a l’ocupació, podem veure com són de nou les dones les que han resultat més afectades en percentatges causa d’aquesta crisi realment i no ha suposat una major participació femenina. És cert, que trobem una major ocupació femenina de les dones entre 20 i 24 anys (32,5% homes i 38,9% dones) i possiblement aquests sí són aquells afectats per la destrucció de treballs de baixa formació, però també és cert que hi ha hagut una entrada a la formació d’homes d’aquestes edats que han decidit aprofitar aquest període per acabar els seus estudis primaris o especialitzar-se.
I aquestes dones que treballen, ho fan amb igualtat de condicions que els seus companys? Poden accedir a les mateixes feines? Majoritàriament en quins sectors estan ocupades? Totes aquestes preguntes i moltes més que ens farien servirien per escriure un llibre sencer. Però ens fixarem amb el tipus de jornada. El 84,9% dels treballadors dels Països Catalans treballa ho fan a temps complert, mentre el 15,1% restant ho fa a temps parcial. Però aquestes proporcions es mantenen per a homes i dones? Doncs el 75,2% de les persones que treballen a temps parcial són dones i sols representen el 40,6% de les que treballen a temps complet.
Amb totes aquestes xifres, queda palès que la situació de la dona al mercat laboral encara és avui desigual. Reformes com les que avui s’han validat al Congrés dels diputats, no fan més que afeblir la nostra posició laboral i les nostres condicions. Pareix que amb aquesta crisi, s’ha trobat l’excusa perfecta per part del patriarcat per posar fi als anys en els que hem avançat cap a una societat més igual. No podem deixar que de nou tornin a guanyar aquelles postures dels que ens volen com a simple objecte i relegades a les tasques reproductives.
Ara més que mai, hem de ser fortes i tenir clar que no deixarem fer ni un pas enrere en els nostres drets, perquè nosaltres som i volem ser DONES AMB TOTS ELS DRETS!
Sílvia Casola 