Ahir el Congrés de Diputats va votar la no retirada de l’avantprojecte de la nova llei de l’avortament, tot i que potser l’haurem de començar a dir de l’obligatorietat de la maternitat, ja que es diu “Ley Orgánica para la protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada”, una llei que ens anul·la, negant-nos el dret a decidir sobre el propi cos, la sexualitat i la maternitat.
78 anys després que el Govern de la Generalitat Republicana aprovés la seua llei d’avortament i 77 després que la Federica Montseny fes la proposta del que havia de ser la primera llei espanyola, ens trobem de nou discutint sobre les mateixes coses. Pareix que per algunes persones el temps no passa, ni la societat evoluciona.
Segons el ministre Gallardon, aquesta contrareforma està justificada per molts motius, no ideològics.. Entre ells, defensa que els avortaments han augmentat amb la llei del 2010, però segons dades d’ACAI, els avortaments el 2012 han disminuït el 5%. També defensa que cal una nova llei perquè molts avortaments es produeixen tard, quan la majoria de les interrupcions voluntàries es produeixen abans de la setmana 8 de gestació. I fins i tot afirma que aquesta contrareforma es fa per protegir-nos, ja que, segons les seues paraules “en muchas ocasiones se genera una violencia de género estructural contra la mujer por el mero hecho del embarazo”. Deu ser que jo, com a simple dona que sóc, necessito de la seua protecció i tutela per decidir sobre la meua maternitat.
Ahir, la diputada Marta Torrado deia des de la tribuna “Las mujeres del PP no somos menos modernas por no querer la ley actual del aborto. Desprendanse de ese feminismo rancio”, i fins i tot afirmava “ustedes tienen una animadversión casi patológica hacia los hombres”. Doncs jo li diria que el que ella té és un desconeixement total de les feministes i sobretot del significat de la paraula feminisme. Quan vulgui, li puc recomanar algunes lectures interessants, o quedar per fer un cafè, sóc feminista però no em menjo ningú.
Aquesta gent, que va de la mà de la dreta i l’església més rància i casposa, ens volen convertir en ciutadanes de segona, sense drets reconeguts ni capacitat per decidir per nosaltres mateixes. Ens volen fer passar per una setmana de “reflexió” abans d’avortar, i ens obliguen a ser tutelades per un equip mèdic, que decidirà per nosaltres. Volen obligar-nos a tirar endavant un embaràs en cas de malformació fetal greu, amb tot el risc que això suposa. I si som menors ens volen obligar a anar acompanyades dels nostres tutors legals, com si nosaltres no fóssim prou adultes per poder decidir. Com si avortar, fos una decisió que es pren a la lleugera, com si no fos ja prou complicat per una dona prendre la decisió de no tirar endavant amb el seu embaràs!
Aquesta gent, que posen el crit al cel pels escratxs, ens assenyalen amb el dit pel simple fet de defensar la llibertat individual. Ens taxen d’immorals, com si la única moralitat vàlida fos la seua, i ens criden assassines en públic per defensar aquelles dones que, pel motiu que sigui, decideixen avortar… mentre elles, les seues filles, nebodes i cosines avorten en altres països i d’amagat.
Prou hipocresia, prou de jugar amb les nostres vides. No ens envieu de nou a la clandestinitat, no ens obligueu a tornar a la ruda, a les agulles de cosir o a les perxes, no ens obligueu a tornar a fer viatges de cap de setmana fora, sense poder explicar perquè hi anem. No us enganyeu, les dones que estem a favor de l’avortament no estem en contra de la maternitat, simplement creiem que hem de ser nosaltres qui hem de prendre aquesta decisió, ningú ens l’ha d’imposar.
Us agradi o no, jo sóc una dona lliure i lluitadora que no permetrà que cap ministre, ni cap govern ni cap església decideixi sobre el meu cos!
Sílvia Casola 