La Marató, de la pobresa?

El primer que vaig pensar en saber que es faria una marató dedicada a la pobresa va ser que per fi és feia una edició no destinada a la investigació mèdica. No perquè no pensi que no s’han de fer, al contrari, sinó perquè penso que és molt encertada la idea d’obrir La Marató de TV3 a investigacions científiques no mediques i al treball contra la lluita de les desigualtats socials. Però l’enfocament no és el correcte, ja que s’ataca de manera no estructural, és a dir,  no buscant l’origen del problema i ni la seua solució, a més que pareix que es vulgui fer ara per justificar o dissimular determinades polítiques del govern.

Ens trobem amb una situació social realment complexa i complicada, moltes famílies es troben al límit i cada dia són més aquelles que no disposen de cap ingrés, o que els fan fora dels seus habitatges, o aquells joves que no poden iniciar una vida perquè no disposen de cap oportunitat… En aquest sentit, un bon indicador és mirar quin és el percentatge de pobresa infantil (ja que fa referència directa a les famílies, perquè aquest nens viuen amb famílies) i aquest ha augmentat un 30% en els últims dos anys segons ens indica un últim informe d’Unicef. I què vol dir això? Doncs vol dir que les famílies on viuen aquests nens durant els últims dos anys han patit un empobriment creixent que les ha fet situar en el llindar de la pobresa. En la seua majoria famílies joves, o encapçalades per dones soles (tal i com ja han indicat altres estudis i entitats com el Banc d’Aliments o Càritas sobre el perfil de les persones que atenen. Senyalen en ambdós casos que en poc temps han vist un canvi molt accelerat del perfil de les persones que els demanen ajuda)

I que té a veure tot això amb una edició de La Marató destinada a acabar amb la pobresa? Doncs tot i res, perquè aquesta marató no és més que una escenificació pública de la mala consciència d’aquells que ens han portat a la situació que ens trobem (i si no penseu així mireu qui en són els patrocinadors). I el que encara em fa patir més, tot apunta a que aquesta escenificació té darrera la voluntat d’un canvi de model de benestar impulsat des de l’actual govern català. És a dir, aquesta marató vol servir per acabar amb el procés que ja porten treballant amb totes les retallades ideològiques que estan duent a terme: passar de l’Estat del Benestar a l’Estat de la Beneficència.

 Però amb mi no hi compteu per a això. No vull ser còmplice d’hipotecar el futur de tota la meva generació i de les generacions futures, ni de no voler governar per a les famílies, ni la nostra societat.

Aquesta, senyors, no és la meua Marató

Les famílies del sXXI

Avui és el dia internacional de les Famílies (data declarada per la ONU el 1993) i m’agradaria fer una petita reflexió sobre elles. Són tant importants com per a que en tinguem un dia internacional? Ens podríem preguntar, doncs precisament, si en tenim un dia internacional és perquè ens cal protegir-les.

Però que són les famílies?

Si en busquem una definició des de la sociologia, podem dir que les famílies són la unitat bàsica d’organització de les nostres societats i tots en vivim en una. De famílies n’han existit sempre, i les seues formes al llarg de la història han anat canviant. De fet la família moderna (la família nuclear) és un invent modern que va anar agafant protagonisme durant la primera meitat del sXX. De fet, fins al punt que durant un període prou llarg de temps, aquest model de família ha estat l’únic ben vist i acceptat familiarment: una família composada per home, dona i els fills. Amb un clar cap de família, l’home que la sustenta econòmicament i una dona que s’ha d’encarregar de totes les tasques de cura i de reproducció familiar. Us sona, no?

I fixeu-vos si són importants les famílies que aquestes sempre han estat en mans dels poders mundials que les han utilitzat per controlar, en tot el possible, les seues poblacions. La natalitat (no acceptant els fills fora del matrimoni, fill únic a la Xina, la promoció de la natalitat França n’és un exemple, fins i tot retardar l’edat mínima per casar-se per tal de reduir la població), prohibir el divorci, els matrimonis del mateix sexe…. fins i tot controlar la llibertat de les dones, obligant-les a encarregar-se de tota la cura i reproducció familiar, eliminant-li drets personals i vincular-los al seu home (no oblidem que fins fa no massa dècades una dona no podia obrir una llibreta al banc i treballar sense el permís del seu pare o marit). I si hi penseu veureu que sempre tot ha anat sempre revestit de valors morals que han de ser seguits per tota la “bona ciutadania”.

Però sols hi ha aquesta família? Per més que s’entestin encara avui dia en fer-nos creure que aquest és l’únic model vàlid i que tots hem de conviure en aquesta tipologia de llar (i de passada ser fidels la resta de valors i comportaments que li són associats), ser família no és això. I per això no parlem avui des dels àmbits tècnics i científics d’un únic model de família, sinó de famílies, ja que no hi ha un model vàlid per sobre la resta.

De fet, podem parlar de famílies més enllà de dels grups amb qui tens un vincle de ‘sang’, sino que hi ha moltes famílies simbòliques i culturals en les que ens socialitzem cada dia, qui també formen part de la nostra xarxa de suport i d’intercanvi. Per exemple en el meu cas tinc la família política (la del partit), la família acadèmica( la de la faena)….

Aquells que s’entesten en parlar d’un únic model, sovint busquen encaminar la població cap a uns comportaments i valors determinats contraris al que signifiquen les famílies.

Ser família és compartir, respectar, aprendre, ajudar, viure en tots aquells que estimes i que t’estimen siguis quants siguis, vinguis d’on vinguis i tinguis l’edat i el sexe que tinguis. Perquè de famílies, no n’hi ha dos d’iguals i totes som família.

Bon dia de les famílies!

Per acabar us vull deixar una reflexió en forma d’imatge sobre tot això que us parlava més amunt. Aquí teniu dos cartells de la Generalitat sobre la celebració d’aquest dia: 2010 i 2012. Veieu alguna cosa diferent?