A Vicent Andrés Estellés

Avui vull fer un petit homenatge a Vicent Andrés Estellés, en el dia que hagués fet 88 anys, i així sumar-me a les diferents commemoracions que es realitzen. En la seua obra, reflexa molt bé les situacions i els sentiments que hi ha al seu voltant, deixant-nos una mirara a les emocions de l’època. Per això “la mort” és un dels temes que més es repeteix en la seua obra, però també treballa sobre molts altres aspectes diferents. Com a curiositat, us diré, que la seua família eren forners i si en voleu conèixer més http://www.fundacioestelles.org/

Són molts els poemes que m’agraden d’aquest poeta de Burjassot, però us deixo amb el que crec, pot servir com a fotografia del moment que ens trobem actualment, perquè greument hem escollit, i caminem decididament cap a la llibertat!

 “PROPIETATS DE LA PENA”

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Violències quotidianes

Quan pensem en casos de violència masclista, normalment ho fem en els casos on hi ha violència entre la parella i, concretament, en els casos de violència física entre parella. Però aquesta violència (considerat per la ONU el crim encobert més extens del món) es presenta en moltes formes, algunes que fins i tot ens pot costar donar-nos compte.

Violència és, quan la teua parella “juga” a fer broma sobre tu davant dels seus amics. Allò que en un principi per a tots pot ser una broma, en la que participa tot el grup, és un cas de violència en el que la persona que el pateix està sent humiliada públicament pel seu company o companya. Si hi penseu, per desgràcia, us vindran al cap moltes situacions que considerem “quotidianes” on es donen aquests casos

Violència és, quan constantment et diu que no serveixes per a res, que no has d’aspirar a tenir una millor feina, a continuar estudiant o treballant o voler participar en determinades coses i et diu que ho fa perquè t’estima, perquè no vol que “pateixis quan no puguis amb allò”. No t’enganyis,  les persones que t’estimen t’ajuden a tirar endavant els teus somnis i valoren quan t’esforces, i per desgràcia de nou, també podreu trobar molts casos al vostre voltant d’aquest exemple.

Violència és, quan la teua parella et pregunta amb qui estàs, on estàs i quines coses fas i ho faci obsessivament. Que et digui que no li agraden les persones que tens per amigues, que vol que sols estigueu els dos constantment. No ho fa perquè estigueu molt enamorats, està impedint la teua llibertat personal. Aquesta sol ser una de les primeres situacions on es troben les persones joves que pateixen aquest tipus de violència i que sol ser més difícil de detectar per un mateix. Cal estar molt atents a aquestes senyals i si veiem una persona del nostre entorn que la pateix, no deixar-ho passar i parlar-hi.

I així podria continuar posant molts exemples sobre situacions que creiem “normals” en el nostre dia a dia, però que no ho són. La violència masclista està tant institucionalitzada i normalitzada dins les nostres societats, que cal treballar amb totes les nostres forces per bolcar aquesta situació i esdevenir una societat lliure i igual.

Aquesta és una feina de tots i totes que hem de fer cada dia a casa, a l’escola, a l’institut, a la universitat, a la faena, amb la parella, amb els amics…

No oblidem tampoc, els 21 casos on la violència ha arribat fins a les últimes conseqüències aquest any als Països Catalans. 21 dones que han estat mortes en mans de els seves parelles i totes aquelles persones que dia a dia pateixen maltractaments físics. Per totes elles, no deixis passar els senyals que et poden fer veure que estàs patint un cas de violència de gènere, o que el pateix una persona del teu voltant. Fes sentir la teua veu!

Tu pots trencar el cop!   

més informació

900 900 120 (telèfon d’atenció a les víctimes)