Avui faig una entrada breu per fer-li un petit homenatge a la Montserrat Roig. Fa 20 anys que ens va deixar però les seues paraules, les seues reflexions continuen vives i són plenament contemporànies.
No faig més, doncs, que deixar-vos en unes línies que dibuixen molt bé les expectatives que les societats modernes tenen sobre el col·lectiu femení, en el com s’espera que siguem ara que ens hem “alliberat”. Aquestes paraules em porten a una reflexió que us vull deixar, ara que s’apropa el Dia Internacional contrala Violènciade Gènere: I que passa quan trenquem en aquest joc de la perfecció? És a dir, que passa quan una generació decideix trencar amb allò que socialment se li havia assignat?
… les dones perfectes comencen a sospitar que algú ha escrit malament el guió. És clar que les nétes i besnétes de les pubilles, que duien, totes soles, els masos volien sortir a fora i treballar. Sabien que ho farien més que bé, amb petjades suaus i un somriure de nacre. Però el món continua immutable, només canvien els anuncis. Cada dia cal omplir la nevera, dur els cadells a l’escola, cuinar com l’àvia, trucar al pediatre, organitzar xeflis postmoderns, llegir Kundera, anar a Cardedeu a visitar els sogres i, al llit, sospirar amb sospirs allargassats. […] I és que les dones perfectes són, de bon tros, les darreres romàntiques: havien cregut en el món tal com és, pensant que era harmònicament ordenat, calculat fins a l’últim redòs geomètric. No calia canviar-lo, només entrar-hi, dominar-lo. […] El món continua com sempre i a més, diuen, ara fa més bonic.
“Dones perfectes” (Avui, 22/nov/1990)
“El feminisme tal com jo l’entenc no és res més que l’acceptació de nosaltres mateixes” #MontserratRoig
Sílvia Casola 
Cal trencar amb els guions preestablerts i més quan són tan injustos.
totalment d’acord, cal que trenquem per poder crear de nou una societat lliure de discriminacions