El llenguatge té gènere… i sovint és masclista!

Jo no he estat mai una hooligan del llenguatge, i tampoc sóc lingüista, però alguna cosa sí sé sobre el gènere i els paranys del masclisme i per això crec que cal  que aporti la meua opinió, des del punt de vista d’una sociòloga i feminista. No vull parlar sobre gramàtica (no m’agrada parlar d’allò que no sé) però sí que vull parlar sobre les connotacions socials d’allò que es planteja a l’entrevista.

Llegeixo l’entrevista a la Carme Junyent (filòloga, que publica el llibre ‘Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana’) i no m’ho puc creure… pensava sincerament que aquesta fase l’havíem superat ja. Però encara em quedo més perplexa quan veig que al meu entorn algunes persones el comencen a compartir dient que té tota la raó i que pensen igual… i algunes persones (companys majoritàriament) amb qui comparteixo moltes i diverses lluites.

Què vol dir que el llenguatge no té gènere? Què vol dir que el masculí ens inclou a tota la població i, en canvi, el femení no? Què vol dir que hem de deixar de banda canvis en el llenguatge que fem servir diàriament perquè ja ens entenem amb “el que sempre hem fet servir”?

Mireu, quan faig una xerrada, una de les meues petites obsessions és que la gent amb la que vaig a parlar tingui clara una cosa: Hi ha tics masclistes que es veuen i altres que no. I també sempre defenso que ens trobem en una fase on, possiblement, la tasca més complicada és fer visible tota aquesta part que sempre hem donat per “normal” però que en realitat no ho és, i poder així canviar els imaginaris col·lectius per avançar cap a una societat on uns i altres ens sentim inclosos.

I el llenguatge és una d’aquelles coses que ens cal canviar visualitzant, precisament, tots aquells tics de masclisme que encara hi tenim presents i on hi caiem, ara sí, tots i totes. Crec que és un error voler-nos fer caure en el parany de dir que quan parlem de tots, l’altra meitat de la població que som les dones estem representades, però en canvi quan parlem de totes, l’altra meitat de la població que són els homes no ho estan.

La veritat, porto molts anys buscant algun sistema que amb el que em senti plenament representada, però cap m’acaba de convèncer al 100%. No sóc partidària de fer servir sempre el femení (crec que és caure en el mateix error que fer servir sempre el masculí), tampoc sóc gaire fan de fer servir el “tots i totes” però reconec que a vegades l’utilitzo quan crec que no queda prou clar si faig servir un o altre. Normalment, faig servir tant els femenins com els masculins (sempre intento fer servir femení quan la majoria som dones i el masculí quan ho són els homes), però a vegades simplement poso un i altre perquè no hi ha cap que em convenç més que l’altre, i sempre que es possible busco la manera de fer servir els plurals o els genèrics.

És a dir, no en faig un dogma el fet de fer servir una forma o altra, sempre he pensat que el llenguatge o la llengua ens ha de servir per expressar-nos (més que per portar-nos problemes). Però el que no penso permetre és que cap persona em digui que les formes que tradicionalment fem servir no són masclistes, perquè en el moment que no em tenen en compte i m’exclouen es converteixen en masclistes.

 I com sovint dic per acabar els articles, sort en tenim de l’exèrcit de les formiguetes que segueix treballant incansablement per visualitzar allò que no ens deixa avançar cap a una societat justa i igual, amb indiferència del sexe que tinguem 😉

P.D: ja em perdonareu si alguna de les coses sobre lingüística no les he plantejat correctament, o no he fet servir les exactes. No he fet servir les paraules tècniques perquè aquest no és el meu àmbit d’especialització.

Anuncis

2 responses to “El llenguatge té gènere… i sovint és masclista!

  1. Totalment d’acord!

  2. Antonia Pareta Valls

    Mira Slvia, jo crec que per una part tens tota la ra, m’encanta el teu escrit, jo no sc feminista, per estic a favor de les dones i el catal. Sc catalana de neixament, de la provincia de Lleida, i vaig “emigrar” a la provincia de Barcelona, concretament a Igualada. Els meus estudis vren ser en castell, era l’poca d’en Franco, i tot el que se de catal ho he aprs llegint i a Internet. s per aix que et dono tots els nims que pugui donar-te una Cataleneta de Lleida a seguir lluitant. Perdona per les meves faltes d’ortografia. Siogues sent forta i endavant. Una abraada.

    Antonia Pareta Valls Date: Thu, 31 Oct 2013 16:01:43 +0000 To: apareta@hotmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s