Carta a en Duran

Vostè no em cau bé. Això no es cap secret, de la mateixa manera que a vostè no li ha agradat mai el partit polític on milito ni la seua gent, però sempre he intentat respectar la seua opinió, tot i ser oposada a la meua. Aquest matí, però al Matí de Catalunya Ràdio, mentre la Mònica Terribas l’entrevistava ha dit unes paraules que m’han indignat profundament: “De què viuré si deixo la política? Els professors guanyen poc. Haurien de cobrar més.”

Tinc 28 anys, una llicenciatura en Sociologia, Màster en Demografia i actualment estic fent un Màster en Docència Universitària per a professorat novell. Tinc una beca FPI amb la que realitzo una tesi doctoral, sóc membre d’un grup de recerca i a partir d’aquest curs tinc assignada docència (ja que la meua beca es realitza en dues fases), tot i que he fet d’ajudanta en algunes ocasions.

 I tot això per a què?

Per un sou precari que amb sort et permet sobreviure (estic d’acord en vostè en que per la feina que fem probablement cobrem molt poc), per unes futures places de feina inexistents (ja que no s’obrin ni s’obriran en molt de temps), sense la possibilitat de contractes alternatius com havia existit fins ara (ja que els han eliminat) i sense pràcticament cap opció per obtenir finançament futur deixant-nos una única sortida: marxar fora. I els meus companys i companyes que tenen plaça fixa no estan gaire millor que jo, amb sous retallats, càrregues docents i de recerca molt elevades… i la veritat, a vostè poc l’he sentit defensant-nos al Congreso, no l’he sentit defensar-nos quan les beques no es publiquen, ni quan han fet unes brutals retallades en I+D+i (excepte en tot allò que fa referència a la recerca militar), ni tampoc defensar un marc català de recerca.

Per altra banda, fa més de 10 anys que milito a les JERC i Esquera Republicana. Fa anys que hi participo activament, a diferents nivells, on he tingut diferents responsabilitats dins el partit i tot això sense cobrar mai un sol euro, ni és el meu objectiu. Però no es pensi que no en trec res d’això, tots aquests anys m’han servit per ser una persona crítica, empoderada i amb les idees molt clares, sense por a lluitar pels seus somnis ja sigui a nivell personal, professional o polític. Ajudar a construir una societat més justa i lliure i sobretot una ciutadania activa i republicana on les dones també puguem ser protagonistes, és allò pel que crec que val la pena seguir lluitant, i del que més orgullosa em sento.

Avui li recordava la Mònica Terribas que és diputat des del 1982 (jo no havia ni nascut!), i encara té la cara dura de dir que no sap com es guanyarà la vida si deixa la política? Ha fet de la política la seva gallina dels ous d’or, i és la gent com vostè la que malmet la imatge de la política, de la gent que ens dediquem a la política sigui al nivell que sigui. Avui com a (futura/proto) professora i com a política m’ha ofès profundament, i com jo crec que a molta gent. No li consisteixo que vostè em doni lliçons des de la seua habitació del Palace, ja que no crec que sigui un exemple a seguir en cap aspecte.

Per acabar li demanaria dues coses: que retiri les seves paraules d’avui, i sobretot que s’aparti ja d’una vegada per totes de la vida pública, deixant pas a la gent que encara creiem en el servei a i per a les persones, que per sort en som moltes.