El meu cos, la meua sexualitat, la meua decisió!

968792_605860739446356_750409004_nAquest 5 de juliol fa 3 anys de l’aprovació de la Llei de Reproducció Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs una llei que va néixer amb polèmica i a la que pareix, li queda poc recorregut a causa de la manifesta voluntat del govern espanyol de fer-ne una contrareforma.

Temes com la sexualitat i el dret a decidir sobre la pròpia maternitat, han estat els “grans temes” de discussió sobre els drets de les dones al llarg de la història, ja que sempre s’han mirat des d’una òptica moralista i de control social on el pes dels líders religiosos ha estat rellevant, decidint quan i quantes vegades havíem de ser mares sense tenir em compte la nostra opinió o decisió.

De fet, a l’estat espanyol, ja al 1870 el Codi Penal reflectia quines eren les penes aplicables a una dona que hagués avortat i a la persona que l’hagués dut a terme. La primera llei sobre avortament a casa nostra es va fer l’any 1937 pel govern de la Generalitat Republicana, que regulava la possibilitat d’interrompre un embaràs, amb justificació terapèutica i regula els espais on es pot practicar.

El 1941, el govern feixista aprova una llei de protecció de la natalitat, contra l’avortament i la propaganda anti-concepcionista, que suposa de nou la prohibició total de la interrupció voluntària de l’embaràs, i la prohibició de l’ús de mètodes anticonceptius. Aquesta llei acaba amb la llibertat de decidir sobre la nostra sexualitat i el nostre cos, i busca situar les dones en un espai invisibilitzat i relegades a la vida privada de servei i cura a la família. Durant tot aquest període de prohibició no es deixen de practicar els avortaments gràcies al moviment feminista organitzat i als professionals mèdics que possibiliten l’accés a avortaments segurs i també als mètodes anticonceptius.

No és fins al 1985 que es despenalitza parcialment l’avortament amb la llei orgànica de 5 de juliol. Aquest es pot practicar amb 3 supòsits: violació, perill físic o psíquic per a la mare o bé malformació del fetus. Aquesta llei juntament amb la possibilitat d’accedir a mètodes anticonceptius gràcies a la pressió del moviment feminista, obre de nou la possibilitat de viure lliurement la sexualitat i permet a les dones decidir en determinats casos. L’estigma social sobre les dones que avorten, però, encara perdura avui en dia.

25 anys més tard, s’aconsegueix fer un nou pas endavant amb la llei de de Reproducció Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. La llei passa a ser de terminis i també permet a les noies d’entre 16 i 18 anys avortar sense el permís parental. S’introdueix, a més, la formació afectivo-sexual com a eina bàsica de prevenció i formació per trencar amb els tabús sobre el sexe.

La lluita pels nostres drets sexuals i reproductius encara no ha arribat al seu final i, a més a més, ara ens trobem al davant d’un moment en que aquests poden fer un salt enrere que supose de nou la prohibició de poder gaudir lliurement de la nostra sexualitat. No ens podem permetre que això passi, no ens volem haver de viure aquelles situacions que hem sentit explicar massa vegades sobre com clandestinament s’intentava fer possible allò que hauria de ser un fet totalment normal i habitual, el de decidir sobre el nostre cos.

Per les que van lluitar durant tota la seva vida i per aquelles que vindran, les dones d’avui seguim lluitant!

Volem ser dones lliures en una Terra Lliure!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s