el meu dret a decidir

No podem negar que l’expressió “dret a decidir” és una expressió de moda, sobretot quan ens referim al dret que tenim la ciutadania a decidir el nostre futur com a poble, però també quan parlem del dret a decidir sobre el propi cos, arran de la proposta de contrareforma de la llei de l’avortament proposada per Gallardón.

El dret a decidir sobre el nostre propi cos, és un dret no assolit completament mai per part de les dones, ja que a la majoria de països existeix una regulació sobre quan i quan no podem fer determinades coses, contretament sobre quan i quan no podem decidir ser mares. I és la maternitat una decisió vital que marca un punt d’inflexió en les nostres biografies ja que, encara avui, som les dones les que patim més canvis en el nostre entorn, sobretot professional. Tat que quan un home és pare ningú de la seua faena li pregunta com s’ho farà per combinar-ho tot? O si ha decidit reduir la seua jornada? O pateix per si el fan fora de la feina, o que no li renovin el contracte perquè és pare?

Avui 28 de maig és el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, i  aquest any més que mai, hem de reivindicar la importància de l’accés a la salut de les dones, davant dels atacs constants per part del govern del PP, seguint el joc a la conferència episcopal. I també de les dones arreu del món, perquè cal recordar que són moltes les dones que moren al món al moment del part.

No ens podem permetre tornar a viure situacions com les que van haver de passar milers de dones durant dècades, que havien d’avortar en la clandestinitat. I sort em vam tindre dels bons professionals que es van jugar la seua vida professional (i personal en molts casos) per ajudar a totes aquestes dones a tenir accés a serveis de qualitat. Aquests últims mesos he sentit explicar a moltes dones que van avortar i a molts professionals mèdics que exercien durant aquella època com s’ho feien per intentar donar un servei el més professional possible i sense risc a totes aquelles dones que havien decidir avortar, però no totes hi accedien i són moltes les que van posar en perill les seues vides fent servir mètodes poc segurs com herbes, o utilitzant utensilis no segurs ni higiènics que en el millor dels casos, sols els provocava una infecció o no poder tenir fills mai més.

I mira que és curiós, que aquells que no poden parir, siguin els que volen imposar-me quan i com ser mare, sense tenir en compte, una vegada més, el meu dret a decidir.

federica-montseny-12

I avui també és un bon dia per reivindicar la figura de la primera dona ministra de l’Europa Occidental, Federica Montseny, que va ser ministra de Sanitat i Assistència Social durant la segona república i que, entre altres avenços, va impulsar la primera proposta de llei sobre l’avortament.

Si la voleu conèixer una mica més: http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=181

Anuncis

2 responses to “el meu dret a decidir

  1. violència estructural… el patriarcat en el sentit més amarg, en tota la seva cruesa…. i queda molt per fer per trencar el silenci…

  2. Osti Sílvia, la Federica és una de les meves heroïnes de la història (suposo que de molta altra gent també)!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s