El 8 de març, com tots els dies, lluitem pels nostres drets!

women_workers_strikeEl 8 de març commemorem el dia Internacional de la Dona Treballadora i rememorem els actes ocorreguts el a principis del sXX als Estats Units i concretament la crema a Nova York de més d’un centenar de dones per part del seu patró quan estaven tancades a la fàbrica on treballaven per reclamar millores en les seues condicions laborals. De fet, no va ser un fet aïllat, hi va haver més actes com aquests.

Durant aquells anys, hi ha una primera onada feminista per la lluita dels drets de les dones, molt centrada en aconseguir el sufragi femení. Així, durant la segona Conferència Internacional de Dones Socialistes es proposa l’establiment del Dia Internacional de la Dona, que durant aquells anys es celebra el 19 de febrer.

Així és fins al 1917, quan es produeix una gran manifestació de dones Russes el 8 de març que surten al carrer per protestar per la manca d’aliments. A partir dels 70, amb la segona onada feminista que busca tornar a posar en l’agenda política la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones, es torna a celebrar aquesta jornada per posar en manifest les desigualtats estructurals que patim les dones al món, concretament pel que fa a la nostra participació al mercat laboral. A partir del 1977, les Nacions Unides declaren aquesta jornada Dia Internacional.

womens-day

Però què ens trobem sovint avui quan arriba aquesta data?

Moltes institucions, associacions i fins i tot empreses es dediquen a fer actes sense més sentit, perquè “toca”: classes de cuina, festes, xerrades sobre temes que no tenen res a veure… actes superflus que res tenen a veure amb el fet que si tenim aquest dia marcat al calendari com a important, és per manifestar que encara avui patim unes desigualtats estructurals que hem d’eliminar. Unes desigualtats laborals que es perpetuen i accentuen al llarg de les nostres carreres professionals.

N’estic una mica cansada de trobar-me anuncis “per a tu, que ets dona” on m’inviten a anar a una festa privada amb striptease masculí (es veu que sols les dones heterosexuals podem fer una festa…), a fer un taller de maquillatge, de cuina, a parlar sobre el càncer de mama o bé a fer un dinar en un restaurant concret perquè tenim descompte…

Cal, doncs, que en fem pedagogia des de tots els àmbits, que expliquem el per què del 8 de març i aprofitem per fer reflexionar sobre les condicions desiguals que patim les dones a tota aquella gent que en el seu dia a dia no es para a pensar-hi, i sobretot, cal que no ho fem sols un dia a l’any. Es cosa de tots i totes que algun dia puguem deixar de reivindicar aquesta diada de lluita internacional.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s