Un simple tros de carn

Un simple tros de carn, o si ho preferiu, com el masclisme continua profundament arrelat a la nostra societat. Aquest és el millor resum per a l’article que esteu a punt de llegir. 

Feia molts dies, setmanes, que no tenia temps per escriure al bloc. De fet avui estic fent un gran esforç per trobar una estona per poder escriure aquestes paraules, però crec que els fets s’ho mereixen.

Ahir a la nit, just a l’hora de marxar a dormir vaig veure una imatge, suposadament el cartell que anuncia el carnaval de Reus d’aquest any. Primer, us puc ben assegurar, que em vaig pensar que era una broma i em vaig posar a buscar informació fins que finalment vaig constatar que sí, aquell era el cartell que havia triat la FRAC per a anunciar el carnaval 2013.

cartell carnaval reus

Quan passen fets així sovint em sento impotent i amb molta ràbia perquè em demostren que encara vivim en una societat profundament masclista. Senyors i senyores el cartell és sexista i concretament masclista, perquè en ell s’utilitza un cop més el cos d’una dona com a reclam sexual. I això és ofensiu per a totes aquelles persones que defensem la llibertat i igualtat, us agradi o no.

Els que em coneixeu, sabeu que de puritana ben poc en tinc. Al contrari, sóc una defensora de la llibertat sexual, de trencar amb els tabús sexuals i de gaudir de la sexualitat oberta i sanament. Però aquest cartell el que m’evoca és precisament el contrari, i més com a dona, estic farta que es consideri que pel fet de tenir pits i no tenir polla, se’m pot utilitzar com un simple objecte sexual.

Algú es pensa que és molt agradable anar pel carrer i veure com els homes que passen (grans i joves) et miren de forma lasciva? Us penseu que és molt agradable que vagis tranquil·lament pel carrer i de cop algun home es cregui amb la superioritat de poder-te dir coses? I que a sobre quan els contestes que allò és ofensiu es pensin que et poden cridar i intentar intimidar perquè tu “sols ets una dona i t’has de callar”?

Avui m’he passat moltes hores parlant amb gent sobre el tema, sobretot pel Twitter, però també per Facebook i converses privades de gent que em preguntava si aquell cartell era real. M’he trobat molta gent que estava tan enfadada com jo, d’altres que defensaven que “a carnaval tot hi val” i altres que simplement s’han dedicat a insultar-me (però d’aquets no val la pena parlar-ne mai, ja que són els que no tenen arguments per defensar la seva postura).

Ara que ens trobem en un moment històric per al nostre país (per a una part del nostre país) i que d’aquí menys temps del que imaginàvem fa no gaire, és un bon dia per recordar que quan fem el nou país cal que el fem per a tothom. No ens podem permetre tornar a començar amb els mateixos errors de base, i per a que això sigui així caldrà que les dones estiguem també al capdavant de la creació d’aquest nou país. Ni més ni menys, amb les mateixes condicions i oportunitats que l’altra meitat de la societat, els homes.

Us he de confessar que en dies així hem sento profundament trista i decebuda, com una petita formigueta lluitant contra un gegant. Però llavors recordo que aquesta formigueta no està sola, que som cada dia més els que creiem en un món millor i més just, i que una formigueta sola potser no pot, però si anem totes juntes podem fer-ho possible.

Advertisements

9 responses to “Un simple tros de carn

  1. No sabria què més afegir a tot el que tu expliques tan bé. Hi estic totalment d’acord. Afortunadament, les dones són alguna cosa més que un tros de carn sense dret a dir-hi la seua. Hi ha, però, publicistes que tenen el sentit de l’oportunitat i la gràcia en llocs que no gosaríem dir en públic. Possiblement ni s’han aturat a pensar quina lectura es pot fer d’això que s’hi exposa.
    A mi, com a ésser humà, m’ha fet sentir molt malament la imatge de la dona que s’hi mostra.
    No hi ha cap lloc on es puga fer arribar alguna mena de queixa formal? Què hauria passat si, en comptes de ser una dona així, s’hi haguera posat la imatge d’un home mostrant les vergonyes (depilades o no) i amb el mateix missatge?
    A més, i ara posant-me una mica més “bort”, la imatge dels pits d’aquesta dona diria que no són gens “naturals” i que tenen molt de “silicona de quiròfan”… Ens estan volent dir allò de “sin tetas no hay paraiso”?
    No anem bé, no. Ni a Reus i a d’altres llocs.

  2. Gràcies Francesc per haver llegit l’article i per la teua opinió. Ens queda molta feina fer i com més siguem millor. Salut!

  3. M’agradaria saber el nom del responsable que ha triat el cartell i si l’artista ha cobrat per fer-ho. Potser va essent hora de posar nom a les animalades que es fan al nostre país i no només denunciar-les i ja està. S’han lluit tots dos i la seva “camarilla”.

  4. Hola Silvia:

    No sé si faig be escrivin-te sobre el que dius ni si t’agradarà; sigui com sigui el que no voldría es molestarte per exposar el que penso.
    Ens seguim al TL. Soc @fran6qnet

    Havia un temps que aixó escandalitzabe als moralistes i estabe perseguit per l’esglessia i per l’Estat inquissidor. Molt van tenir que lluitar les dones per poder mostrar el seu cos sense cap intenció d’esdebenir objectes sexuals, ans al contrari, per vindicar que el seu cos era nomes seu i que podien fer amb ell el que els dongues la gana.

    Que a la nostra societat sempre i han hagut imbécils, es veritat; però trobo que si la dona a avançat es per que sa preparat intelectualment i sap plantar cara. Paral.lelament els homes tambè ho han fet; no s’han quedat estancats en el temps i la societat on vivim no te res a veure amb la de fa 30 anys en cap aspecte, afortunadament.

    Com a home no sé ni tinc dret a opinar sobre un tema que per el que veig que t’afecta i molt, a tu com a dona.
    Ducto que algu que es pugui sentir com “un tros de carn” estigui en condicións de plantar cara com cal al degenerat que li surti al pas dién.li “coses”.
    Quan a algun d’aquets element sels hi espeta: “aixó li dius a ta mare”, sol ser suficient perque no et tornin a emprenyar mes. I si no ni ha prou sels denuncía.

    El carnaval , festa pagana, llargament prohibida per els dictadors, te la voluntat de que la gent es deixi anar. I tal com l’entenc jo, el cartell m’encanta i es molt representatiu d’aquesta festa.
    Sera per aixó que no veig “carn” sino un parell de pits que per cert no tenen res a veure amb la polla; els homes tambe en tenim de pits, tot i que no tan voluminosos.

    Espero que no et prenguis malament res del que aqui escric, nomes que no pasesim del masclisme al feminisme i meinys encara a defensar lo mateix que els bisbes.

    Francesc

  5. Penso que t’equivoques, Francesc. Aquest anunci estaria bé per anunciar un prostíbul. A qui es dirigeix? Es dirigeix a les dones? Està invitant-nos a que anem al carnaval nosaltres o està dient als homes heterosexuals que al carnaval tot s’hi val? Si vol expressar la desinhibició que ens tingui en comp’te com a subjectes de desig i no només com a objectes. Si vol mostrar desinhibició que mostri una orgia, o un trio, o una sexualitat que no vagi dirigida al col·lectiu masculí heterosexual. Si vol pàrlar de desinhibició en una festa que és de tot i tote que ens tingui en compte a tots i totes i no es dirigeixi només un grup concret. És com els cartells d’0aquestes discoteques cutres en què posen a les fotogragies les gogos ballant o en posicions sexuals…tot això es dirigeix a un públic concret. I aquest públic no som les dones. http://platanoehigoymas.blogspot.com.es/2012/05/nuestras-mujeres-objetos-con-ojos-sin.html

  6. Primer, Francesc i tant que fas bé escrivint! Si jo també escric i poso les meues opinions en públic és precisament per això, per a poder intercanviar opinions. I moltes gràcies per dir-me qui ets, crec que les opinions sempre s’han de fer de cara.

    Com a home i tant que tens dret a opinar, de fet sóc de les que penso que si volem una societat on tots i totes tinguem les mateixes oportunitats no sols ho podem fer amb la feina de les dones, sinó que cal que ho fem plegats.

    Entenc part del que tu dius i puc compartir algunes coses, però no hi estic d’acord en el fons. Sols m’agradaria fer-te una apreciació, la postura que defenso evidentment és feminista. Però no caiguem en dir que el feminisme és el mateix que el masclisme.
    El masclisme és fruit d’un model de societat patriarcal (en el que vivim encara avui), és a dir, un model de societat pensada per als homes, on a les dones se’ns reserva un paper secundari, no com a plenes ciutadanes (alguns exemples de que encara no ho hem superat? Cobrem menys per fer la mateixa feina, ens costa molt més accedir a llocs de responsabilitat… pots llegir altres articles del bloc on ho explico amb dades)
    Des d’una perspectiva feminista (que com tot al llarg de la història s’ha passat per diferents fases, igual que el masclisme) el que es busca és construir una societat on tots dos tinguem les mateixes oportunitats. Se que costa de veure, perquè avui en dia el que queda per canviar és el més important, aquelles coses, detalls que no es veuen a simple vista com si passaven fa 50 anys a la nostra societat.

    Gràcies per llegir-me, ens trobem al TL 🙂

  7. Tots els que volem una societat justa, hem d’estar en contra de les desigualtats siguin per sexe, raça o religió. La discriminació no pot conviure amb una societat que es digui lliure i avançada i estic molt d’acord amb tu quan deies que el nou Estat Català haurà de superar tot alló que no ens faci ser millors.

    Per tant entenc la diferencia entre masclisme i feminisme; quant em referia de no passar d’un extrem al altre, compren que ho deia per que com tu, entenc que no es correcte que un sexe s’imposi sobre l’altre.

    Una abraçada 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s