81 anys del sufragi femení i tot un camí per recòrrer

Avui fa 81 anys que es va aprovar el dret a vot de les dones a l’Estat Espanyol. El debat sobre el sufragi femení es va iniciar a finals del sXIX (de fet Nova Zelanda va ser el primer país en aprovar-lo al 1897, tot i que no tenien el dret a ser escollides) i va agafar la seva embranzida a principi del sXX quan es va estendre el debat per els Estats Units (tot i que no es va aprovar el dret fins al 1965 ja que del 1920 fins aleshores sols podien votar les dones “blanques”, igual que els homes).

 En el cas de l’Estat Espanyol, però, el dret a vot de totes les dones sense restriccions es va aprovar el 1931 (abans, durant la dictadura de Primo de Rivera, podien votar a les dones majors de 23 anys no casades). El debat es va portar a terme per algunes activistes dels drets de les dones com la Clara Campoamor, que s’enfrontaven a la postura d’aquells que defensaven que les dones no eren prou intel·ligents per votar o no tenien voluntat per fer-ho (postures defensades en dretes i esquerres).

 81 anys més tard, ens trobem en una situació completament diferent, però amb alguns detalls que ens demostren que encara avui no podem donar per tancada aquesta lluita. La possibilitat que siguem escollides com a representants del poble, és molt més reduïda que la dels nostres companys, tot i l’aplicació de quotes, una mesura que mai ha estat exempta de polèmica, però que és necessària si volem canviar les coses. Hi ha normatives que es creen per ajudar a canviar les coses, i aquesta en seria un clar exemple de les que ajuden a provocar els canvis socials i acabar amb les desigualtats existents entre homes i dones. Però les lleis sols ajuden en el marc legal, el canvi real l’hem de fer la societat.

 De fet, la reflexió d’avui va molt lligada al meu anterior post “Cal pensar-hi: detalls que ho canvien tot” i ens indica, una vegada més, no vivim en plena igualat real. Sols cal que en penseu un moment: Qui són els vostres referents polítics? Quantes dones polítiques coneixeu? I quin perfil/paper sovint han de fer aquestes? I és què l’esfera pública encara avui és un espai sovint dissenyat per i per als homes. Les maneres de fer, els horaris (sovint difícils de conciliar amb altres coses, però aquest seria un tema a banda a parlar, el de la conciliació familiar-personal-laboral), el perfil del que es requereix i un llarg llistat de detalls que en el fons, ens dificulten l’accés en igualtat de condicions a les dones.

 Aquests dies que els partits comencem a preparar la campanya i a dibuixar les llistes electorals, és un bon moment per reflexionar sobre quin és l’estat de les coses i pensar si fent alguns canvis, podem millorar aquestes coses.

Per petits que ens semblin, ho canviaran tot

Anuncis

One response to “81 anys del sufragi femení i tot un camí per recòrrer

  1. Per començar-hi, jo crec que, amb més dones en política, debats absurds i medievals com el dret a un avortament legal i segur no existirien. És increïblement difícil per a una dona entrar en política, i en tantes ocasions acaben encasellades en carteres de dona, família, etc. He sentit parlar d’una teoria que diu que si no ho veus, no t’hi imagines. És a dir, si les xiquetes no veuen dones astronautes, no se’ls passarà pel cap ser-ho. Si les xiquetes no veuen dones en política, no se’ls passarà pel cap ser-ho. Necessitem representació en les institucions, i la necessitem ja. Però qui s’arriscarà a entrar en política, quan se l’atacarà per totes bandes (com es vesteix, com es pentina…) i potser no trega res de profit?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s