Societat hipòcrita II: Una societat igualitària

No tinc per costum parlar de l’actualitat política americana, però aquesta setmana ha hagut unes declaracions d’un candidat republicà al Senat i unes posteriors reaccions que m’han fet reflexionar i m’agradaria compartir.

Todd Akin va dir en una entrevista que les dones que són violades tenen un mecanisme “natural” per no quedar-se embarassades, i donava a entendre que aquelles que es quedaven embarassades no havien estat “del tot violades”. D’aquesta manera defensava la seva postura anti-avortista extrema fins i tot en casos de violació. De seguida han hagut reaccions i fins i tot dins les files republicanes, i Obama i la seva dona també n’han parlat, fent una reflexió que fa temps que també faig: no és normal que sovint sigui un col·lectiu d’homes els que puguin decidir sobre la salut de les dones.

I aquest no ha estat l’únic cas de masclisme d’aquesta setmana en una societat que es considera “avançada”. A l’Estat Espanyol, el Tribunal Superior ha rebaixat la pena a un sergent que ha maltractat la seva parella, pels seus mèrits militars. També, en aquest cas, ha estat una institució governada majoritàriament per homes que defensen els ideals més masclistes, qui ha pres una decisió clarament a favor d’un i en contra de l’altra. I així podríem seguir amb exemples, que no tant cridaners, però sí igual de sexistes.

I és que som una societat hipòcrita perquè sovint n’hi ha qui defensen que les desigualtats entre homes i dones ja no existeixen i que la lluita pels nostres drets ja no té sentit i li resten importància. Però si observem críticament un moment el nostre dia a dia, la nostra societat, podem observar com això no és així: continuem cobrant menys per les mateixes feines, per accedir a un lloc de responsabilitat hem de demostrar molt més que els nostres companys que ens el mereixem (i tot i això no la majoria de cops no se’ns dona la feina), és prenen decisions sobre la nostra salut sexual, reproductiva, o sobre qüestions que sols ens afecten a nosaltres sense pensar amb nosaltres….

Cert és que hem avançat en alguns aspectes, bàsicament legals, i també que molts homes comencen a situar-se en el seu nou rol en una societat que ha de ser igualitària. Però encara ens queda molta feina, perquè també és cert que s’olora una repuntada del sexisme entre les noves generacions (que caldrà analitzar en un altre post), o que els governs de dretes que ens governen busquen un retrocés en els drets de les dones, retallant totes aquelles polítiques que ens ajuden a eliminar les discriminacions existents.

A tot això i com sempre dic, no patiu, els que creiem en una societat igual, tenim encara molta corda per seguir lluitant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s