Joves sXXI, els reptes que ja tenim

Avui és el dia Internacional de la Joventut, diada aprovada per l’ONU el 1999 a petició de les conclusions de la Conferència Mundial de Ministres d’Assumptes de Joventut (celebrat el 1998 a Lisboa).

I què és ser jove? Fins quan s’és jove? Aquestes són dues preguntes molt difícils de contestar. Els investigadors que treballen en qüestions relatives a la joventut no s’han posat d’acord en delimitar aquesta etapa vital ja que és pot fer des de diferents òptiques: cultural, biològica, econòmica, social…. En tot cas, des de la meua curta experiència com a investigadora en aquest àmbit, per mi la joventut és una etapa que es troba en constant expansió on cada cop més les línies de transició entre la infantesa-joventut-aldultesa queden més difuminades. En definitiva, aquell procés lineal en que un jove s’anava convertint en adult (primer estudiar, després trobar feina, seguidament casar-se i finalment tenir fills), ja no és dona en aquest ordre, ni tenim que considerar que s’han assolit tots aquests passos per considerar una persona com a adulta. (un altre dia faré un article per intentar aclarir alguns conceptes)

En l’actual situació econòmica i social en la que ens trobem, aquells que ens dediquem a estudiar les persones joves, treballem diàriament amb ells o participem activament en organitzacions juvenils, veiem els reptes als que avui s’afronten aquests. Hem coincidit en un moment de crisi diverses generacions de joves que ens trobàvem en diferents fases del nostre procés d’emancipació, i això ha provocat que siguem molts els que ens trobem en una situació d’impossibilitat per construir les nostres biografies que provoca frustració i possiblement afectarà a tot el nostre cicle vital (fills, trajectòries laborals, trajectòries personals…)

A més, com ja he comentat diverses vegades, aquesta situació de crisi econòmica s’ha aprofitat per tirar endavant un conjunt de retallades ideològiques que han afectat especialment els joves. La xifra més cridanera és la de la desocupació juvenil: 52,49% dels joves dels Països Catalans entre 16 i 24 anys no treballen, el 25,2% en el cas dels joves entre 25 i 34 anys[1]. Però en podríem parlar d’altres com l’augment dels joves que han de tornar a la seva llar d’origen (Generació Boomerang), o aquells que no poden marxar-ne per més que tinguin feina, ja que els mercats d’habitatge estan per sobre de les seves possibilitats, i les polítiques d’emancipació juvenil com les xarxes joves d’habitatge s’han vist reduïdes o eliminades.

Tot i ser una de les generacions més formades o amb més possibilitats de formació, aquesta no va acompanyada d’una introducció al mercat laboral equiparada. Entre els joves que treballen, són molts els que ho fan per sota la seua formació acadèmica. I el nou augment de taxes universitàries i de mòduls formatius, no farà més que posar pedres en el nostre desenvolupament vital i dualitzar més el jovent entre aquells que tenen capacitat econòmica familiar per formar-se i aquells que no. Recordem que el Conseller Català d’Empresa i Ocupació (Xavier Mena), va dir als joves que si volien treballar marxessin a Londres a servir cafès, que no era una cosa per la que ell s’havia de preocupar.

En definitiva, tenim una generació sobradament preparada, amb capacitats per gestionar el present i treballar per assolir llocs de responsabilitat en un futur pròxim, que es troba en una situació límit: li dificulten el seu creixement per totes bandes. Per això, penso, que el lema triat aquest any per celebrar el dia Internacional de la Joventut és molt encertat “Construint un món millor: Associant-nos amb els joves”, ja que o la societat aposta pel jovent i els nostres governs es comencen a preocupar per seu futur, o ens trobarem amb pocs anys amb un buit generacional, que haurà hagut de marxar per guanyar-se la vida o abandonat les seves perspectives de futur.

Per sort, però, si una cosa ens van ensenyar és a lluitar per allò que creiem, així que m’agafo a les paraules de Fuster: La “joventut” –el “ser jove”- no és un argument. És una “situació” 

 

[1] Dades EPA segon trimestre 2012 (l’atur al conjunt dels Països Catalans és del 23,76%)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s