Les famílies del sXXI

Avui és el dia internacional de les Famílies (data declarada per la ONU el 1993) i m’agradaria fer una petita reflexió sobre elles. Són tant importants com per a que en tinguem un dia internacional? Ens podríem preguntar, doncs precisament, si en tenim un dia internacional és perquè ens cal protegir-les.

Però que són les famílies?

Si en busquem una definició des de la sociologia, podem dir que les famílies són la unitat bàsica d’organització de les nostres societats i tots en vivim en una. De famílies n’han existit sempre, i les seues formes al llarg de la història han anat canviant. De fet la família moderna (la família nuclear) és un invent modern que va anar agafant protagonisme durant la primera meitat del sXX. De fet, fins al punt que durant un període prou llarg de temps, aquest model de família ha estat l’únic ben vist i acceptat familiarment: una família composada per home, dona i els fills. Amb un clar cap de família, l’home que la sustenta econòmicament i una dona que s’ha d’encarregar de totes les tasques de cura i de reproducció familiar. Us sona, no?

I fixeu-vos si són importants les famílies que aquestes sempre han estat en mans dels poders mundials que les han utilitzat per controlar, en tot el possible, les seues poblacions. La natalitat (no acceptant els fills fora del matrimoni, fill únic a la Xina, la promoció de la natalitat França n’és un exemple, fins i tot retardar l’edat mínima per casar-se per tal de reduir la població), prohibir el divorci, els matrimonis del mateix sexe…. fins i tot controlar la llibertat de les dones, obligant-les a encarregar-se de tota la cura i reproducció familiar, eliminant-li drets personals i vincular-los al seu home (no oblidem que fins fa no massa dècades una dona no podia obrir una llibreta al banc i treballar sense el permís del seu pare o marit). I si hi penseu veureu que sempre tot ha anat sempre revestit de valors morals que han de ser seguits per tota la “bona ciutadania”.

Però sols hi ha aquesta família? Per més que s’entestin encara avui dia en fer-nos creure que aquest és l’únic model vàlid i que tots hem de conviure en aquesta tipologia de llar (i de passada ser fidels la resta de valors i comportaments que li són associats), ser família no és això. I per això no parlem avui des dels àmbits tècnics i científics d’un únic model de família, sinó de famílies, ja que no hi ha un model vàlid per sobre la resta.

De fet, podem parlar de famílies més enllà de dels grups amb qui tens un vincle de ‘sang’, sino que hi ha moltes famílies simbòliques i culturals en les que ens socialitzem cada dia, qui també formen part de la nostra xarxa de suport i d’intercanvi. Per exemple en el meu cas tinc la família política (la del partit), la família acadèmica( la de la faena)….

Aquells que s’entesten en parlar d’un únic model, sovint busquen encaminar la població cap a uns comportaments i valors determinats contraris al que signifiquen les famílies.

Ser família és compartir, respectar, aprendre, ajudar, viure en tots aquells que estimes i que t’estimen siguis quants siguis, vinguis d’on vinguis i tinguis l’edat i el sexe que tinguis. Perquè de famílies, no n’hi ha dos d’iguals i totes som família.

Bon dia de les famílies!

Per acabar us vull deixar una reflexió en forma d’imatge sobre tot això que us parlava més amunt. Aquí teniu dos cartells de la Generalitat sobre la celebració d’aquest dia: 2010 i 2012. Veieu alguna cosa diferent?  

Anuncis

2 responses to “Les famílies del sXXI

  1. O sigui família és tot i a la vagada no és res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s