He viscut per sobre les meues possibilitats

Sí, jo sóc de la generació que ha viscut per sobre de les seues possibilitats i ara, a les portes de poder prendre les regnes de la meva vida em trobo amb aquesta realitat. Us explico:

La meua família són forners, de fet, des de fa més de 100 anys que es dediquen bona part de la família a aquest petit negoci familiar. Jo sempre els he ajudat (estius, caps de setmana, vacances…) i de fet ho continuo fent i ho continuaré fent perquè és així com em van ensenyar els meus pares que es feien les coses, lluitant entre tots.

Doncs, bé, quan va arribar l’edat de començar a decidir que volia fer de “gran”, vaig decidir que jo volia ser una altra cosa (m’estimo molt l’ofici familiar, però no era com jo volia treballar fent una altra cosa). I així va ser, gràcies a l’esforç econòmic que suposa per qualsevol família  enviar el seu fill a estudiar fora i més quan, com és el meu cas, ha de viure fora de la llar familiar (sóc d’Ulldecona, població que es troba a una hora de cotxe de les capitals més pròximes com Tarragona o Castelló i molt mal comunicada amb transport públic). Vaig estar primer a Tarragona i ara, ja fa 7 anys, a Barcelona.

 A la meua generació, se’ns va dir, que si ens esforçàvem, treballàvem de valent estudiant, buscant algunes feines en estones per estalviar uns dinerets, apreníem idiomes… tindríem la possibilitat de fer el mateix que van fer els nostres pares: pujar un esglaó més (o almenys no baixar-ne) de l’escala social i viure amb menys dificultats que la nostra generació anterior. Vaja, no és més que complir amb el que es coneix com ascens social vinculat a un augment del nivell instructiu de la població i una millora en les condicions generals de la generació posterior gràcies, en bona part, a un estat del benestar que assegura 2 dels pilars per a que això es pugui complir: una societat sana (i que el fet d’estar malat, suposi el mínim canvi en la quotidianitat possible) i una societat educada (en que el nivell de renda familiar no suposi una barrera en l’educació)

Però i què ha passat? Doncs que per primera vegada es podia donar la situació on les barreres econòmiques podrien començar a desaparèixer (almenys aquelles on ens situem el 90% de la població) i això a alguns (aquells que volen defensar la tesi que les classes socials han desaparegut) no els feia massa gràcia i han aprofitat l’arribada d’una crisi econòmica per “arreglar”aquesta  situació i tornar a una on ells es senten més còmodes. I qui em digui exagerada, sols cal que es fixi en tots i cada un dels moviments que estan fent els governs aquests mesos… o em direu que un pressupost estatal on es retalla un 21% educació i sols un 8% defensa es un pressupost a favor de les famílies? I com aquest, casi tot… perquè aquestes són unes retallades ideològiques, que busquen un canvi en l’estructura de la nostra societat, no pas arreglar una situació conjuntural de crisi.

I així estem, una de les generacions amb més capacitats, preparació, plena d’esperances i somnis, fotuts, amb la meitat dels nostres sense feina, i amb un futur on alguns sols volen que hi vegem negror.

Però no us preocupeu, ens vau ensenyar a lluitar per allò que creiem, continuarem construint el nostre present (a pesar d’alguns) i n’estic segura que guanyarem el futur!

Anuncis

One response to “He viscut per sobre les meues possibilitats

  1. Tens tota la raó Sílvia; els nostres pares ens han ajudat en els estudis i ens han ensenyat a ajudar-nos entre tots. Ara ens trobem amb els fills amb estudis i sense feina ( ni del que hem estudiat, ni del que no hem estudiat) i amb els pares després de treballar durant 40 anys, no havent estat mai a l’atur i de cop i volta, sense feina. I ara? Qui ajuda a qui? jo sense feina als meus pares o els meus pares sense feina a mi?. No se on arribarem a parar, però no perdrem l’esperança de seguir fent el nostre camí…Lluitarem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s