Societat hipòcrita: la prostitució

Avui vull fer una d’aquelles entrades que poden ser provocadores, crear polèmica… en fi, que la meua intenció és parlar sobre una temàtica que trobem eternament dins les discussions que es fan en la nostra societat: la prostitució.

Parlar de prostitució és sempre complicat ja que, sovint, la definició col·lectiva que en fem no acaba de ser la més encertada. Quan parlem de prostitució el primer que ens ve al cap és el tràfic de dones, el blanqueig de diners, les màfies, la violència… però és prostitució tot això? No seria més encertat explicar que tot això és conseqüència , precisament, de la falta de regulació? I si és així, què considerem prostitució? Doncs, ho podríem definir com l’exercici lliure d’una feina en la on s’intercanvia una remuneració econòmica a canvi d’un servei sexual.

Del diccionari IEC

“Pràctica d’avenir-se, de forma habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre.”

Per tant, si sabem ja que és la prostitució podem començar a fer-nos preguntes i debatre sobre si l’hem de regularitzar o bé l’hem de prohibir.

Mirem primer els països d’Europa: la prostitució està regularitzada en països com Holanda, Alemanya, Àustria, Suïssa, Grècia, Turquia i està prohibit contractar el seus serveis a Suècia, Noruega i Irlanda. A l’Estat Espanyol, la prostitució és alegal, és a dir, no hi ha normatives que la regulen o la prohibeixin. I així passa en la majoria dels països del món. Per exemple està totalment prohibida als EUA.

Llavors, què hem de fer a casa nostra? És millor que la prohibim, és millor que intentem acabar amb ella a través de multar les persones que compren aquests serveis? O bé la regularitzem, donem drets laborals a les persones que es prostitueixen i ens assegurem que s’exerceix com a pràctica no delictiva?

Personalment, crec que la única manera que tenim per acabar amb aquesta problemàtica que va sorgint, defensada per aquells que es basen en les llibertats personals i individuals per legalitzar-la i que els seus detractors s’agafen a la falta de moral de la nostra societat per voler-la prohibir, és fer-ne una bona regulació sorgida d’un debat públic i valent on es tingui en compte totes les parts.

Mesures, com la que s’ha aprovat avui per l’ajuntament de Barcelona (vots CIU-PP), i que també s’ha intentat i s’intenta promoure en moltes altres poblacions i governs, que prohibeix la prostitució al carrer no tenen efectes reals en la prostitució en si. Més bé poden posar en perill i precaritzen més la situació de les persones que l’exerceixen (la seva salut, higiene, caure en xarxes de prostitució forçada…). Amagar el problema, potser elimina els “problemes morals” que pot suposar aquesta en part de la societat per allò de “si no es veu, no existeix”, però de segur que no farà que millori la situació de moltes persones.

Deixem de ser hipòcrites, doncs, i parlem-ne obertament pel futur d’una societat més justa i lliure. 

Anuncis

One response to “Societat hipòcrita: la prostitució

  1. Com tu bé dius, no per prohibir tallaràs el problema d’arrel, sinó més aviat el contrari. És el que defensen els moralistes (molts dels quals, hipòcrites) i algunes ultrafeministes. Estic segur que la prostitució (femenina i masculina) ha existit sempre i seguirà existint. I la desregulació no és bona, per a res. Tampoc la prohibició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s