Ser mare jove

Parlar sobre l’avortament o sobre els embarassos adolescents genera sempre debat i controvèrsia. Així ho he comprovat cada cop que he volgut parlar del tema i ahir no va ser-ne una excepció amb una piulada feta a Ttwitter que va generar tot un matí de debat.

El debat generat ahir, les declaracions de Gallardón dient que modificarà la llei de l’avortament i una classe on vaig participar el passat dia 17 de gener explicant als alumnes d’últim curs de Sociologia un treball realitzat sobre els embarassos adolescents fet  el 2010 en ple debat sobre l’aprovació de la llei de l’avortament, han fet que decideixi dedicar el post a fer algunes reflexions sobre l’elecció de la maternitat.

Vivim en una societat que cada cop ens exigeix més. La construcció de les nostres biografies personals van molt vinculades a les professionals i més si som dones, ja que, encara avui, se’ns obliga massa cops a decidir entre les nostres biografies personals i familiars o professionals. I en el cas de la maternitat aquesta desigualtat que patim és fa més palesa.

La idea que no ets adult del tot fins que no has format una família, sobretot per a les dones, va vinculada al dogma patriarcal hegemònic durant dècades i que, encara avui, ho és en massa casos, que les dones no hem de tenir altra prioritat que formar una família i no hem de voler fer carrerra professional o qualsevol altre projecte personal vital que demandi la nostra plena dedicació.

Deixant de banda el fet que el que requereix aquest plantejament és un canvi social, que passa quan una dona que ha iniciat la seva carrera professional es queda embarassada i no volia? Doncs que molts cops no tira endavant aquest embaràs. Aquest és el perfil de la majoria de les dones que avorten, no pas el de noies joves “no responsables” com és vol fer creure.

Així senyors, deixem-nos d’enganyar i parlem clar: el problema és el sistema que no ens deixa ser mares i tirar endavant una bona carrerra professional i fins que no ens posem a treballar per que això no passi més no estarem en la direcció correcta. I deixem-nos de voler modificar una llei, obligant a les menors a tenir un permís parental per avortar perquè d’aquesta manera sols estem abocant un col•lectiu de dones molt joves a una pobresa estructural de la que no en podran sortir-se’n. O es que són totes les noies d’entre 16 i 18 anys que avorten les que no ho diuen als seus pares tenint una relació “normal” amb ells? No serà potser, que aquelles que no ho diuen són, precisament les que hauríem de protegir i observar que hi ha al darrera d’aquesta decisió?

Cal que en reflexionem tots plegats    

Anuncis

2 responses to “Ser mare jove

  1. Hola Sílvia, estic estudiant Educació Social i vaig haver de fer un projecte, el qual vaig dedicar a les mares joves que volien seguir estudiant per no renunciar al seu futur professional. No obstant, el perfil de dones que esmentes (que avorten per no abandonar la carrera professional que han emprès) no el vaig saber veure reflectit enlloc i m’interessaria molt, encara que ara ja tinc superada l’assignatura, vés a saber si mai veu la llum!

    Moltes gràcies!

    • Hola Maria, Aquest perfil el pots detectar amb estudis i dades sobre avortament voluntari que trobaràs publicats a l’INE o pel CIS.
      No sé quin enfocament li vas donar i com vas fer la selecció de les mostres, però en tot cas és força interessant treballar-ho!
      Sovint el concepte “mare jove” se li connoten un seguit de valors negatius i càrregues que no s’adapten a la realitat.
      Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s