Els mestres de la meua vida

En la construcció de les nostres biografies hi participen un conjunt d’actors que ens ensenyen, ens orienten i ens ajuden a construir el que som. Hi ha alguns d’aquests agents socialitzadors que ens acompanyaran tota la nostra vida, o bona part d’ella, en diferents intensitats i que sense ells, segur, no seríem qui som avui. I és per això que vull dedicar el meu post a un d’aquests conjunt d’actors que, juntament amb la família, són els principals socialitzadors en els primers anys de les nostres vides: el professorat.

De xicoteta, vaig començar a anar a la guarderia “Els Cigronets” al meu poble. D’aquella època recordo ben poc, però sí una professora amable que ens cuidava i que sempre s’ha recordat de tots nosaltres un cop ens hem fet grans. Aquells van ser els primers anys on aprendre a compartir les joguines amb altres xiquets i xiquetes, a saber ser autònoms per fer determinades accions i on fins i tot vam aprendre a manifestar-nos! Els pares i direcció de l’escola bressol reclamaven un millor espai per poder estar i així va ser com vaig participar en les meues primeres protestes (i no cal que us conti quina influència ha pogut tenir en el present…)

Ja a l’escola són molts els professors que ens van ensenyar i aportar molt més que un coneixement en una matèria determinada. Des de la senyoreta Candi, que ens va ensenyar amb molta paciència el que era l’escola i totes les coses divertides que podríem aprendre. La senyoreta Mercè, que fent primer i segon d’EGB (a la que cada any els reis li portaven un carro de paciència) ens va donar les bases per a tot allò que anàvem a aprendre després. Una anècdota d’aquells anys és la mascota de la classe, una tórtora que es va trobar un amic pujant a classe i que vam adoptar. La vam cuidar, curar i ens acompanyava totes les hores d’escola fins al punt que li van comprar una parella i els seus fills també van ser les mascotes de la seua classe generacions més tard. O com la senyoreta Esther, que ja sent més grans, em va ajudar a ser més disciplinada i aprofitar totes les meues potencialitats (quina paciència que va tenir amb mi tot i sabent que possiblement no donaria fruÏt fins uns anys més tard)

Més tard, ja a l’institut, les coses van canviar. Ja no érem uns xiquets, sinó uns adolescents, i la relació amb els professors era ben diferent. Per sort, la meua generació ha tingut la sort de comptar en un grup de professors de l’Institut d’Ulldecona que sempre ha sabut veure les nostres potencialitats, i s’ha encarregat de buscar en cada un de nosaltres allò que més ens motivava. Però no sols això, en aquella etapa tan complicada, van saber-nos orientar per a poder triar el nostre camí més endavant. Gent com Ricard, Àngela, Marisa, Ferran, Flavià… que ens van fer costat en les activitats que proposàvem i ens van ensenyar altres maneres de mirar, a pensar per nosaltres mateixos.  Guardo molts bons records dels anys de batxillerat.

I finalment a la Universitat, on he tingut la sort de comptar amb molts altres professors que a més d’ensenyar-me unes determinades matèries, m’han ensenyat una professió i m’han orientat en aquest camí fins a arribar on sóc avui, on no hi seria sense gent com Cristina, que encara em continua guiant ara que començo a caminar per mi sola en aquesta professió.

I així continuaria fins a escriure un llibre sencer si analitzem que m’han aportat cada un dels mestres de la meua vida. I en això vull dir una cosa ben senzilla d’entendre que pareix que hem perdut de vista: sense ells probablement no seria com sóc avui, ni hagués pres algunes de les decisions que m’han ajudat a ser qui sóc. Una vocació, més que una professió, que avui pareix haver perdut el valor i la centralitat social que tenia dècades enrere.

Però us dic, sols amb una escola pública, de qualitat i feta a casa nostra en uns professionals valorats i ben preparats podrem continuar construint un futur millor.
A tots ells, els que van educar, eduquen i educaran futures generacions moltes gràcies!

Per una educació pública, de qualitat i en català!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s